Crisi de la democràcia

Durant els darrers temps, molts governs europeus han dedicat milions d'euros a salvar la banca i el sistema financer, sense cap cost per als seus gestors, molts dels quals s'han continuat enriquint descaradament mentre els sectors populars i la ciutadania paguem amb dures mesures l'increment del deute públic que això ha generat. Les mesures del govern espanyol contra la crisi han consistit en la retallada de les retribucions dels empleats públics, bastants d'ells mileuristes i molts sense el lloc de treball assegurat. Ha suposat la congelació de les pensions. Ha comportat la retallada de les inversions en obra pública que haurien d'afavorir la contractació de desocupats. I ha portat també la reducció dels ajuts al desenvolupament, que col·laboren a frenar el tràfic il·legal de persones immigrants. Unes mesures que comportaran una important reducció del poder adquisitiu i del consum.

El govern no s'ha plantejat una reducció de la despesa militar, ni del pressupost de la Casa Reial, ni del finançament de l'Església, ni un increment important de l'IVA per als articles de superluxe, ni un esforç més actiu en la lluita contra el frau fiscal... Les actuacions complementàries del govern català, potser amb un marge de maniobra estret, han consistit, per un discutible imperatiu legal, a ratificar les del govern central, amb algunes tímides mesures en l'aspecte fiscal.

Mentrestant, l'establishment neoliberal europeu, com diu l'economista Vicenç Navarro, aprofita aquesta crisi per realitzar el que ha desitjat sempre: el desmantellament de l'Europa social. Perquè, tot i semblar contradictori, quan més ha avançat la democràcia en alguns països, més han fet els sectors neoliberals i el gran capital per aconseguir buidar de contingut aquesta democràcia, de tal manera que les decisions importants en política econòmica no depenguin dels governs ni dels parlaments, sinó del Banc Central Europeu, del Fons Monetari Internacional i altres organismes sense representativitat democràtica. Per a l'esquerra de debò, no és qüestió de reformar un sistema en què no se sap si la sobirania nacional és avui dia als parlaments, en tribunals caducs com el Constitucional o a la borsa de Nova York, sinó d'avançar cap a un nou sistema molt més democràtic, igualitari, solidari, plurinacional i ecològic.