Pensaments políticament incorrectes

Definitivament, Junts no accepta no haver guanyat les eleccions dins el camp independentista –molt parlar de voluntat popular i, després, no accepten el resultat d’aquesta voluntat popular–. Junts no para de dir que hi ha empat tècnic amb Esquerra, quan la diferència és de 35.000 vots i un diputat. En les últimes eleccions, la diferència va ser de 12.000 vots i dos diputats. Ningú no va parlar d’empat tècnic. És molt difícil que Junts, que ha governat Catalunya més de trenta anys, acceptin ara que governin els seus contrincants. De fet, tal com estan les coses, és ben clar que no ho accepten.

Junts considera que ells són els autèntics independentistes i que ells són, també, els qui interpreten la veritable popular expressada a les urnes. De cap manera accepten compartir de forma honesta i clara que el procés cap a la independència l’ha de dirigir el president de la Generalitat, el seu govern i el Parlament. Per més que ho neguin, volen que el Consell per la República dirigeixi el procés independentista i les relacions amb el govern de l’Estat espanyol. No accepten aquells que proposen un model de país i un model econòmic no tan liberal i molt més social. No accepten que la Generalitat sigui dirigida per l’Esquerra plural.

Si Junts tingués un vot més que ERC, ja faria dies i setmanes que Laura Borràs seria presidenta de la Generalitat. Per què Aragonès encara no ho és? ERC ha votat sempre en primera volta els candidats proposats per Convergència i per Junts. Per què no passa igual ara? Si finalment hi hagués noves eleccions, cosa que esperem que no sigui així, el fracàs seria de tots i el procés independentista hauria mort almenys durant una generació.

Vull acabar aquesta crònica, que segurament serà l’última en aquesta secció, amb una sentència que em va dir un amic: “Sense Convergència no hi ha independència”, i a continuació afegí: “I amb Convergència tampoc.”