Guerres que porten guerres

Primera escena: un jueu es compra una rulot i la instal·la a qualsevol indret de Cisjordània, truca a l’exèrcit i l’endemà mateix es crea una àrea de seguretat al seu voltant. Al cap de poc hi posa una casa prefabricada i l’Estat li proporciona gratuïtament serveis com l’aigua i la llum, i així va avançant l’ocupació fins al punt delirant que a Cisjordània hi ha un soldat per cada colon. Segona escena: a les cinc de la matinada, l’exèrcit, armat amb fusells d’assalt i excavadores, entra al barri, a Jerusalem Est, en direcció a un nou habitatge sentenciat a mort per construcció il·legal obligada –l’Ajuntament nega sistemàticament les llicències d’obres als palestins–. La veu corre entre els veïns i un grup d’activistes del Comitè Israelià contra la Demolició de Cases es presenta al lloc per impedir el pas de la comitiva militar: s’encadenen a les màquines, aixequen pancartes, convoquen la premsa internacional. De vegades es pot frenar el procés, però en la majoria de les ocasions el buldòzer actua impunement i una nova família resta sense sostre ni pertinences. Meir Margalit, un dels fundadors del comitè, exregidor pel partit Meretz, actual director del Centre per a la Promoció d’Iniciatives de Pau, ha treballat infatigablement per evitar la tercera escena, que és la que aquests dies estem presenciant, la terrible escalada de violència –però res de nou, diu, tan sols que Hamàs ha sorprès amb la seva contundent resposta i que els anys de maltractament i humiliació han congriat l’odi dels àrabs israelians–. Guerres que porten guerres. Amb Margalit demà parlarem de pau.