Una coalició que funcioni

Dimecres passat, sota aquesta insigne capçalera es publicava la intenció del nou govern de blindar-se contra “les tibantors internes”, que cito fent servir l’expressió del titular. Per aconseguir-ho, es crearan fins a sis equips que aniran fent un seguiment periòdic dels termes de l’acord i cada mig any es farà una cimera per avaluar com rutlla tot plegat. Al País Valencià, el govern creat a partir de l’Acord del Botànic ja fa temps que ho fa, programant de manera itinerant per tot el territori unes reunions que han anomenat “Seminaris de Govern”. Si això s’implementa i funciona serà una excel·lent notícia perquè permetrà abandonar el guirigall constant de l’anterior legislatura, tan freqüent com detestable. Unes batusses que massa sovint van servir per tapar amb soroll, projectant mala imatge, la bona gestió de diverses de les àrees del govern. I ja sabem que la imatge té un paper primordial en la política. Com que, a priori, hauríem d’estar tots d’acord amb la idea que com més suport electoral tingui l’independentisme, més a prop estarà del seu objectiu, seria incomprensible que es continués fomentant el desgavell i l’escaramussa de traveta i gemec. Segur que no serveix per engrescar a ningú, sinó només per tensar els convençuts i allunyar els escèptics. És clar que per garantir-ne la bona marxa cal una premissa: la bona voluntat. Fins ara ha estat massa temptador, sempre amb un horitzó electoral a la vista, maniobrar per endur-se la part més gran del pastís independentista en comptes de treballar per fer-lo créixer. El canvi de tornes, ara amb una presidència per a ERC, no acceptat massa de bona gana per Junts, podria ser un incentiu per intentar fer fracassar aquest nou govern. Esperem que la coalició funcioni com una màquina ben greixada pel bé del conjunt de l’independentisme: tota la resta només porta a la frustració i a la crispació.