La transformació feminista

Dissabte passat les jugadores del FCB van ser proclamades campiones de la copa Europa i repetien que per fi les nenes tindrien referents femenins en el futbol, un dels tòtems del masclisme, que ha banalitzat, ridiculitzat i menystingut històricament el rol de les dones en aquest esport. Per fi es comencen a visibilitzar les gestes d’aquestes dones i tot el gran esforç que hi ha al darrere. Però les condicions i els salaris entre els equips femenins i masculins segueixen sent abismals. De fet, l’altre dia feia referència a aquest tema a les xarxes socials i molts homes responien que era un tema de mercat, que no tenia res a veure amb la discriminació per raó de sexe. Com si el mercat estigués lliure de masclisme...

I és que l’esport és tan sols un reflex del nostre background patriarcal que ha alimentat les desigualtats en totes les esferes de la nostra vida. De fet, les violències masclistes són l’expressió més extrema i lesiva d’aquestes. En aquest sentit, aquesta setmana quatre dones han estat assassinades per les seves parelles o exparelles a l’Estat espanyol (dues a Catalunya), i ja són tretze les dones assassinades aquest 2021. No oblidem que des del 2003 ja són 1.091 les dones assassinades a mans de les seves parelles o exparelles. I és que aquesta guerra contra les dones no cessa. L’embat patriarcal impacta totes les àrees de la nostra vida en forma de discriminació i violència, però a més és un sistema extremadament agressiu amb totes aquelles propostes que volen situar la vida al centre i que impulsen la igualtat com a forma essencial d’estar al món. Per això el seu acarnissament amb els feminismes, perquè són els que realment poden abocar-lo a la pèrdua de poder. Perquè hi ha tantes poltrones patriarcals repartides arreu que són massa els que els tremolen les entranyes quan senten a parlar de feminismes. Alguns ataquen menystenint, ridiculitzant o altres agredeixen amb més virulència perquè senten el tic-tac de la fi del seu regne.

I és que sembla que a poc a poc s’albira una nova etapa de retorn a la vida, després d’un temps pandèmic duríssim, i alhora s’obre una nova legislatura on es crea per primera vegada la conselleria d’Igualtat i Feminismes, que obre la porta a sumar a la lluita dels carrers la transformació transversal de les polítiques públiques. Una bona oportunitat per a capgirar un sistema que està en fallida. Perquè ara més que mai cal reflexionar sobre el que hem après en aquests temps previs, perquè ara és el moment de replantejar-nos el nostre present i el nostre futur. I els feminismes juguen un paper clau en tot això, perquè són essencials en la dignificació de les nostres vides. De les de tothom. De fet, són fonamentals per a construir vides que valguin la pena ser viscudes independentment de l’origen, l’edat, l’orientació sexual... Perquè els feminismes són un espai on conflueixen les lluites diverses per a avançar en l’assoliment de drets.

Cal que siguem disruptives amb un sistema que ens ha desconnectat, que ens ha educat en la por i ens ha focalitzat en l’individu fent-nos addictes al tenir i oblidant el ser. Perquè ens ha distanciat d’allò col·lectiu i col·laboratiu i ens ha explicat el món des d’una sola mirada: la patriarcal. Els feminismes ens ofereixen l’oportunitat de connectar-nos amb la vida, i ara que hem viscut de tan a prop la mort (individual i col·lectiva) necessitem consolidar una nova forma d’estar al món, on la cura de nosaltres mateixes, de la resta i del planeta siguin eixos essencials. Una existència més sostenible en tots els sentits que permeabilitzi, per fi, tots els àmbits de la nostra societat.