Alacant 2021

Un pare parlant de la seva filla de tercer de primària: “La situación es dura, no quiere estar sola, le cuesta dormir. Viene a nuestra habitación por las noches varias veces… Vamos a visitar un especialista.” Es preguntaran què li ha passat a la pobra xiqueta. Potser ha hagut de viure un terratrèmol, una inundació o, tal vegada, un incendi? Ha estat atacada per un depravat? O per un gos de raça perillosa que se li ha menjat una mà? Ha tingut un accident i ha perdut part de la família? Doncs no. Pel que sembla el que va haver de viure aquesta pobra criatura és molt pitjor que tot això junt. Anem als fets: durant el primer trimestre del curs 2019/2020, just abans de la pandèmia, l’escola Mediterrània d’Alacant va sol·licitar permís als pares dels alumnes perquè aquests poguessin anar a una excursió organitzada pel centre. La circular estava escrita en valencià i en castellà, però una petita part només es podia llegir en la llengua d’Ausiàs Marc. Doncs bé, a causa d’aquest fet tan greu i ofès en el més profund de la seva ànima de caballerito espanyol, el pare de la nena, un cafre nascut a Astúries i que fa 14 llargs anys que viu a Alacant, va denunciar per la via penal la directora del centre i la professora que va escriure la nota. I Joaquín Oliva, així es diu el lamentable personatge, es va quedar tan ample. I suposo que va gallejar molt quan va trobar els seus companys de l’associació Hablemos Español o de Vox. Entre ells l’odi visceral a qualsevol cosa que faci olor de la terra on viuen cotitza a l’alça.

Per cert, la nena no va anar a l’excursió gràcies a l’estupidesa del pare, i la directora i la mestra afronten una pena de quinze anys d’inhabilitació per aquests fets. Sí, ho han llegit bé. Quinze anys! Més que el temps d’inhabilitació a què van ser condemnats, per exemple, José Barrionuevo i Rafael Vera per haver robat, segrestat i torturat una persona. Kafka en estat pur a la millor terreta del món.