Del precipici a la nova oportunitat

Ja tenim president de la Generalitat. I demà, govern. Tres mesos i dotze dies després de les eleccions. El temps en principi no és el problema. Ho són els factors que han provocat aquest lapse, que en algunes ocasions se’ns ha fet etern i en d’altres ens ha fet perdre la paciència. Però hi ha govern. Certament, les circumstàncies no són un vent a favor del nou executiu. Ni el context social i econòmic generat per la pandèmia, ni la manera com s’ha arribat al pacte. Més enllà de les paraules dites en públic, ningú es creu que, portes endins, tot estigui oblidat. El procés per recuperar confiances ha de ser gradual i s’ha de basar en la fidelitat i la bona coordinació del dia a dia. Sense això, és impossible un canvi de tendència. Així com fa quatre dies parlàvem de la fi del procés i d’una època en la història de l’independentisme, aquest acord in extremis ofereix una possibilitat. S’havia arribat al precipici, però ara es mira a més distància. Es guanya temps i més valdria aprofitar-lo. Junts, ERC i la CUP també han sentit l’alè al clatell d’entitats i ciutadans, que no haurien perdonat una repetició electoral. Una raó més que ha forçat el pacte. No és el millor, forçar. Perquè uneixes allò que no s’ajuntava de manera natural. Però calia aquesta nova oportunitat. Qui sap si la darrera. Perquè el precipici tampoc l’hem deixat massa enllà.