Sense sorra

Les platges catalanes estan perdent la sorra, i sembla que no hi ha solució per mantenir l'arena blanca o de color de palla, que ha estat un dels grans reclams turístics. Bé, no totes se'n queden sense. Les afortunades cales que estan al nord de les desembocadures dels rius en guanyen, i representen una tercera part del litoral català. La resta de platges en perden a raó d'un metre per any, o com a molt es mantenen amb dificultats. Les causes es podrien atribuir als temporals de llevant, tot i que la natura sol tornar allò que pren, potser transformat, reconvertit, però no s'ho queda. Les platges esgarrien la sorra perquè els sediments dels rius han disminuït molt, i no és culpa del descens de les pluges. El fet és que els embassaments i les canalitzacions per regar i dur aigua potable als municipis han provocat que rius que havien estat generosos com el Ter, la Tordera, el Besòs o el Llobregat ara aportin poca aigua al mar i només quan hi ha bones tamborinades. L'altra causa important d'aquesta situació és la proliferació dels ports esportius que trenquen l'ordre natural de les coses i fan que els pobles que hi ha al sud dels ports no puguin regenerar-se com caldria. Després hi ha casos extraordinaris, com el passeig de s'Abanell de Blanes, que s'ha hagut de refer un munt de vegades, per raons que només es poden explicar per l'obstinació de la condició humana d'ensopegar més d'una vegada amb la mateixa pedra: la Tordera no aporta prou sedimentació, però el passeig es reconstrueix una vegada i una altra sobre la sorra que desapareix a cada llevantada. Alguns experts opinen que el problema de l'erosió de les platges no té solució, i més quan està comprovat que el nivell del mar va en augment, la qual cosa serà motiu de noves dificultats en un futur no gaire llunyà.