Feminisme amb talons

No sé ben bé en quin moment entre la meva generació i la dels meus fills es van posar de moda als instituts les graduacions. En la nostra època, quan passaves una etapa educativa, et felicitaven com a molt a casa i, amb sort, algun professor a qui li queies una mica bé. Els elogis dels amics i companys es donaven per assumits i les festes ens les muntàvem nosaltres mateixos. Ara arriba el final del mes de maig i a les comarques gironines més de 8.500 noies i nois de quart d’ESO estan pendents d’aquesta fita que culmina el curs i que els porta a vestir-se ben macos per rebre un diploma al més pur estil nord-americà.

En tenen ganes, sobretot tenint en compte que els companys de l’any passat no van poder celebrar gaire res per culpa de les restriccions de la pandèmia. Són afortunats d’haver nascut un any més tard: aquest curs es preveu una situació més relaxada i moltes graduacions es podran fer, encara que tampoc seran com sempre per culpa de les mascaretes, la distància i la limitació d’aforament. Això sí, la moda mana i és probable que moltes noies que aquest any han complert o compliran els 16 estrenin ara les seves primeres sabates bones de taló, encara que s’hagin passat tot el curs anant amb vambes. Són noies que s’estan convertint en adultes en un moment en què les reivindicacions feministes prenen força i guanyen visibilitat. També són noies que no dubten en regirar arguments irrefutables –bàsicament que les dones són lliures per escollir com volen viure la seva vida i, per descomptat, com volen vestir-se– per acompanyar els talons amb els vestits més curts i cenyits que trobin. I això estaria molt bé si realment ho fessin per exercir la seva llibertat individual de manera plenament conscient –si és així, perfecte!–, però sospito que l’únic que fan és perpetuar els estereotips sexistes que la societat patriarcal i consumista continua imposant. Uns estereotips que a vegades prenen dimensions realment aberrants, com la dels biquinis infantils amb farciment als pits que amb l’arribada de l’estiu tornarem a veure anunciats. En qualsevol cas, esperem que les noies que estrenin talons ho facin amb seguretat i confiança, per decidir elles mateixes la força de les seves passes, sense que ningú els marqui el ritme ni la direcció.