El líder més valorat

L’enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió publicada just avui fa una setmana pregunta, com cada vegada, per la valoració dels líders polítics. Oriol Junqueras ocupa la primera posició del rànquing, classificació que ostenta des de 2013. És dels pocs dirigents que aprova, fet encara més meritori si es produeix en una societat que tendeix a la distància irònica amb els representants de la cosa pública. Que sigui precisament el pres polític amb una condemna més elevada, castigat a 13 anys de presó per pretesos delictes de sedició i malversació, el que obté més reconeixement dels seus conciutadans podria semblar paradoxal, però com que les acusacions són estrictament polítiques, no ho és gens: és la constatació compartida que es tracta d’un escarment amb voluntat de repressió ideològica. La mateixa enquesta ens n’aporta alguna pista més. Per exemple, més del 75% dels participants estan força o molt d’acord amb la idea que “els catalans tenen dret a decidir el seu futur en un referèndum”, entre els quals més de la meitat dels votants del PSC i més del 80% dels dels Comuns. Fins i tot entre els partits de la dreta unionista representats al Parlament hi ha un coixí important d’electors que així ho creuen, tot i que en aquest cas no són majoritaris. Així, doncs, la retòrica criminalitzadora dels jutges, coordinats amb certs periodistes i polítics espanyolistes, no ha aconseguit fer efecte en el gros de la societat catalana, que, en aquesta matèria, exhibeix un esplèndid consens. Que l’organitzador del referèndum, el que va rebre i complir l’encàrrec de fer possible la votació de l’1 d’octubre de 2017, sigui el polític de més reputació del país és una esmena a la totalitat al discurs abominable que parla de “colpistes” i “delinqüents”, cridòria que es fa per esquivar el veritable debat: el que ha de tractar de l’exercici de drets i llibertats.