opinió
Joies literàries
La Llibreria 22 de Girona acull, fins al 18 de juny, en un dels seus aparadors una exposició de maridatge de joies i literatura, brillant pel que fa a la idea i per l’esforç de disset alumnes del taller de joieria de l’Escola Municipal d’Art de la ciutat, que amb la seva imaginació i els seus dots artístics han fet possible aquesta mostra. A partir de la lectura d’un llibre que han escollit, i de la mà de la professora Imma Viñals, han creat joies a base de la interpretació personal de cada lectura. La trena de Laetitia Colombani, El petit príncep de Saint-Exupéry i Alícia en el país de les meravelles de Lewis Carroll, han estat alguns dels títols escollits.
De la trajectòria de les tres dones de La trena n’ha nascut un collaret amb la cara de les protagonistes: la intocable Smita, que sobreviu recollint els excrements d’una casta superior, la Giulia, que treballa en un taller familiar de Palerm, i la Sarah, advocada d’èxit a Montreal. Tres dones unides per l’empenta i la tenacitat. I a partir d’El petit príncep s’ha ideat una il·lustració de la serp que s’ha menjat l’elefant plasmada també en una peça única. Són només dos exemples d’un resultat innovador.
És la primera vegada que aquest taller de Girona, que forma part de la programació de l’escola, uneix literatura i joies en una mostra. A banda d’ajudar a posar en valor l’ofici, es vol contribuir a valorar una joia no tant pel material, sinó pel valor simbòlic i artístic i per la història que hi ha al darrere de la creació. Imma Viñals va estrenar, fa set anys al centre cultural La Mercè, la iniciativa de fer un monogràfic de deu sessions que ha anat creixent cada vegada més. Aquest curs, ha format quaranta alumnes, en quatre grups.
L’exposició es va inaugurar en el marc de Girona Temps de Flors. Els assistents a l’acte vam poder conèixer-ne els detalls gràcies a les artistes que hi eren presents. La contribució d’aquest taller a potenciar l’ofici, unida en aquesta ocasió a la lectura de llibres, és un gra de sorra molt important per a l’impuls cultural, que es nodreix dia a dia d’iniciatives com aquesta.
Com diu el Petit Príncep: “Només s’hi veu bé amb el cor. L’essencial és invisible als ulls.” L’essencial, en aquest cas, s’amaga dins les joies literàries d’aquesta exposició, que convida a fer-ne una lectura més enllà de la simple mirada.