Qui marca l’agenda?

Vaig pel món amb por que algú em pregunti res sobre l’ampliació de l’aeroport del Prat (disculpi’m si ni tan sols l’encerto ja d’inici amb el nom) i adonar-me que vaig perduda en un debat que, de cop, acapara tota l’actualitat. M’imagino que deu ser un tema transcendental per al futur del país, vista la rellevància que de la nit al dia ha adquirit la discussió. Sembla més important, veient la quantitat de gent que en parla i els minuts de televisió i portades de diaris que ocupa, que la sortida de la pandèmia o la xacra de la violència de gènere. No vull dir amb això que el debat sobre si cal ampliar o no l’aeroport no s’hagi d’entomar una vegada per totes. El que realment em sorprèn és que de cop sembli que al país o a algunes persones que hi viuen, o que hi tenen interessos econòmics, els hi vagi la vida, en aquest projecte. Durant el 2019, fins a 55 milions de viatgers van trepitjar l’aeroport, però aleshores no se’n parlava, de la famosa ampliació, ni una desena part del que es fa ara. En canvi, quan la xifra ha registrat una caiguda del 75% per la pandèmia i quan més qüestionat està l’ús de l’avió, la societat accelera el debat com si no hi hagués endemà. Ara hi ha molta pressa. Qui ha decidit, i per què, que les agendes polítiques han de tenir marcat aquest projecte amb fosforescent? Què empeny el lobby empresarial a convenir que ara és el moment de redoblar la pressió i dur-la al límit? Finalment, penso que és una llàstima que la societat no aprofiti aquesta força per impulsar, amb la mateixa energia, debats on hi ha en joc la vida i la dignitat de les persones.