Una proposta editorial

Els diaris catalans parlen sovint de les malifetes del centralisme espanyol. Em sembla que tots tenim consciència que aquest existeix i que a Catalunya fa molts anys que arrosseguem aquesta pesada llosa.

Crec que seria convenient que alguna editorial o algun grup redactés i publiqués un llibret en el qual hi hagués una relació objectiva de les malifetes de l’Estat espanyol contra Catalunya en els darrers anys. Seria bo que el punt de partida fos el 2010, amb el nou estatut aprovat per un referèndum a Catalunya i tombat en alguna de les seves parts essencials. Es podria fer començar amb textos del segle XIX, però em sembla que seria un error, ja que serien exemples situats en un marc passat de moda i que requeririen una explicació prèvia.

Aquell llibre hauria d’ésser objectiu, amb pocs adjectius –cap d’ells ofensiu– i amb referències conegudes, que no creessin dubtes en el lector i que fossin inatacables. Actualment, ja s’utilitzen alguns d’aquests greuges, però amb poca objectivitat i amb una finalitat que converteix la informació en un pamflet ofensiu. El llibre serviria als catalans per defensar les seves posicions i als no catalans per tenir una versió que desmuntés l’“A por ellos” que hem sentit tantes vegades.

La responsabilitat de la publicació hauria de recaure en una institució seriosa. Poso com a exemples l’Institut d’Estudis Catalans, Enciclopèdia Catalana o l’Ateneu Barcelonès. Si els agradés la idea i estiguessin disposats a finançar-la, serien ells els que farien la tria d’escriptors i els principals temes a tocar. Els autors del llibre haurien de ser persones de reconeguda solvència i que no s’haguessin compromès gaire fins ara. Serà difícil trobar-los, però crec que seria un element fonamental. Amb això vull dir que no es pot encarregar el text a Pilar Rahola, tot i la simpatia que li tinc.

Els catalans tenim molta raó quan parlem de pressions polítiques i males passades del govern espanyol. Com a exemple recent, dimecres passat institucions econòmiques i empresarials catalanes van celebrar una reunió per demanar que s’aprovi l’ampliació del Prat. Hem hagut d’esperar catorze anys perquè Aena posi sobre la taula aquesta ampliació, que ara, però, depèn del vistiplau de la Generalitat i dels ajuntaments de Barcelona i dels municipis de l’entorn, ja que el projecte té en contra entitats ecologistes.

El cas de Catalunya és bastant únic. No crec que ni a Escòcia ni al Quebec es donin ofensives polítiques com les que es donen aquí. Cap d’aquestes nacions amb pretensions d’estat té els seus principals dirigents a la presó o a l’exili i tres mil persones encausades. Les penes aplicades a alguns dels polítics catalans que porten més de tres anys a presó corresponen, segons el Codi Penal vigent, a persones culpables d’homicidi o de robatoris continuats amb violència. De totes maneres no vull seguir per aquí.

Tot això ho diu una persona que ha dedicat molts anys de la seva vida a estudiar la història econòmica de Catalunya i a trobar-se una pila de greuges polítics i econòmics contra el nostre país. Si algun dels professionals que rebi l’encàrrec considera que no n’hi ha, proposo que se’l posi en una llista de mals historiadors.