A la tres
Schengen? “Connais pas!”
A primers del 2010, aquest diari denunciava que, contràriament al que havia establert dinou anys abans el Tractat de Schengen, els governs francès i espanyol mantenien encara a l’AP-7 al Pertús les antigues cabines de control fronterer que, sobretot a l’estiu, provocaven llargues cues. La qüestió era, si és possible, encara més greu perquè el Pertús era dels únics llocs d’Europa on encara persistien les cabines frontereres que ja feia anys que havien desaparegut arreu. Res no justificava aquell retard, doncs, dels estats francès i espanyol. Només alguna raó oculta, segurament dels cossos policials de les dues bandes, impedia que fossin enderrocades i deixessin el pas ben lliure. De fet, potser es tractava només de la simple mandra d’haver d’endegar controls aleatoris, com es va fer després, i de no perdre la comoditat que proporcionaven les cabines de sempre. Com va dir, amb una barra increïble, el llavors subdelegat espanyol a Girona, Francesc Francisco: “No sé ben bé per què hi són, però algun servei deuen fer perquè ningú les ha fet treure.” És a dir, tots els europeus podien circular lliurement entre estats menys al Pertús.
La denúncia periodística va fer efecte i, a finals d’aquell mateix any, després de l’amenaça de la UE d’imposar una multa milionària a França –les cabines eren en territori francès–, les casetes van anar a terra.
Han passat onze anys i, amb l’excusa de la pandèmia, el terrorisme i la immigració il·legal, França, amb el vistiplau encobert espanyol, ha barrat cinc passos històrics entre la Catalunya del Nord i el Principat. Es tracta de vies que són molt utilitzades pels veïns d’una banda i l’altra de la fictícia frontera i que ara mateix provoquen prou maldecaps. Malgrat les protestes, França només ha reobert un dels passos, el del pont del Riu Major, entre Costoja i Maçanet de Cabrenys.
Mentrestant, el prefecte de Perpinyà xiula i mira cap a l’altre costat, com ho feia anys abans el seu col·lega gironí. Interessos d’estat. Aquest cop hem d’esperar també que la UE es planti? O potser, com ha quedat demostrat durant la pandèmia, tothom se’n fum, de la UE?