Guerra oblidada al Sahel

Thomas Sankara, el líder comunista i panafricanista que és conegut com el Che Guevara africà i que va intentar portar la revolució al cor de l’ànima colonial francesa, va rebatejar l’antic Alto Volta com Burkina Faso, nom compost d’una paraula de la llengua mossi burkina (homes íntegres) i de la veu diola faso (pàtria). La Pàtria dels Homes Íntegres es va acabar quan Blaise Compaoré, amb el suport de París, va donar un cop d’estat i va assassinar Sankara, i es va iniciar una cruenta dictadura marcada per la corrupció, el saqueig dels recursos naturals, el nepotisme i la repressió. Actualment és un dels països més empobrits del planeta, situat en una zona d’extrema vulnerabilitat, el Sahel, on al juny comença la soudure, el període entre collites que l’ONU ha batejat com l’estació de la fam. En tenim notícia puntual per l’assassinat dels periodistes espanyols David Beriain i Roberto Fraile i l’ambientalista irlandès Rory Young i per la recent massacre de Solhan, però el cas és que Burkina està immersa en una guerra oblidada que ha provocat més d’un milió de desplaçats i que, igual que Mali, el Níger o el Txad, es troba que la inseguretat alimentària, les epidèmies, els conflictes interètnics, les violacions dels drets humans per part de les forces de seguretat, l’extrema pobresa, el creixement ràpid de la població, el canvi climàtic o la falta d’oportunitats sistèmica dels joves, han engreixat uns grups que barregen els postulats del gihadisme amb reivindicacions locals i generen un creixent terrorisme híbrid que està destruint la regió. I Occident paralitzat.