L’1-O com a tòtem democràtic

El Primer d’Octubre és un imant poderosíssim. Simbolitza la capacitat d’autoorganització d’una societat que va ser capaç –davant dels ulls del món– de muntar un referèndum amb garanties, malgrat els esforços de tot un estat per impedir-ho. Aquella data recorda, també, la resolució de les autoritats catalanes, que van ser capaces de desobeir les ordres de Madrid i, d’aquesta manera, donar cobertura legal i legitimitat democràtica al dret dels catalans a decidir el propi futur. Per als catalans, l’1-O va servir per espolsar-se del damunt tres segles de derrotes i, per un dia, traslladar la desfeta a Madrid.

Però el Primer d’Octubre també és un símbol per al règim espanyol. Els recorda que la legitimitat es pot perdre, malgrat l’hegemonia social i mediàtica, i que la sola repressió és insuficient per resoldre un conflicte que ve de lluny. Per al sistema polític, judicial, financer i mediàtic madrileny, el Primer d’Octubre equival a fer un cop d’ull a la profunditat de l’abisme, a descobrir que el narcòtic de la transició té efectes limitats i que el rei va despullat de legitimitat democràtica.

Més enllà, per a la societat espanyola, l’1-O ha servit de confirmació de la voluntat de ser dels catalans i, en especial, de la perdurabilitat d’un conflicte per al qual no estaven intel·lectualment preparats a causa de la desinformació crònica que pateixen. Sorprenentment –per a ells– els catalans van ser capaços de comportar-se com una nació i, sobretot, de defensar col·lectivament i amb eficàcia aquell acte democràtic. Catalunya els va demostrar que no és una simple comunitat autònoma. Això, per cert, no ha apaivagat la catalanofòbia. Al contrari.

I per al món, el Primer d’Octubre va significar la primera esquerda en la credibilitat de la democràcia espanyola, un símptoma evident de l’autoritarisme que es va transmetre a través de la continuïtat entre el tardofranquisme i el sistema del 78.

Per tot això, l’1-O s’ensenyarà a les escoles d’aquí a cent anys, quan ja ningú no recordi els noms dels polítics que volien oblidar aquella data.