Pares assassins que avisen

No ens en podem oblidar. De la Nerea i la Martina, de 6 i 2 anys, assassinades pel seu pare, Ricardo Carrascosa, a Castelló el 25 de setembre del 2018 aprofitant el règim de visites, tot i que la mare, Itziar Prats, havia sol·licitat protecció davant les amenaces de l’ex, tipus “Ves-te acomiadant de les nenes”; per la policia el risc era baix i la jutgessa no es va creure els seus temors. D’en Cristian, d’11 anys, assassinat pel pare, David Sánchez, a Beniel (Múrcia), el 25 de juliol del 2019; tot i que la mare, Laura Hernández, l’havia denunciat per assetjament i per trencar l’ordre d’allunyament, ell tenia dret a passar unes hores el cap de setmana amb el fill i va aprofitar l’ocasió per complir la promesa que li havia fet a ella: “Encara que em deixis, sempre més pensaràs en mi.” De la Ruth i en José, de 6 i 2 anys, assassinats pel pare, José Bretón, el 8 d’octubre del 2011 a Còrdova com a revenja perquè la mare, Ruth Ortiz, havia demanat el divorci. De l’Olivia i l’Anna, de 6 i 1, enfonsades al mar pel seu pare, Tomás Gimeno, a Tenerife, després de comunicar a la mare, Beatriz Zimmermann, el 27 d’abril del 2021 que no les tornaria a veure... I fins a 41 menors que des del 2013 –quan es van començar a comptabilitzar aquests crims com a violència maclista– han perdut la vida a mans de pares o de parelles de les mares. No ens en podem oblidar perquè darrere els assassins hi ha un sistema que falla: ells ja fa anys que avisen i actuen contra les dones i els fills, obstinats a fer el mal més insuportable mentre elles massa sovint encara són culpabilitzades.