El suïcidi i els adolescents

Per desgràcia, ens estem acostumant a llegir titulars sobre l’augment durant la pandèmia dels intents de suïcidi en els menors d’edat. Em pregunto què deu turmentar l’existència d’aquestes persones fins al punt de buscar la sortida més dràstica. Parlo amb una professional de la primera línia sanitària. Atén alguns d’aquests menors quan arriben a l’hospital gràcies al fet que un cop de sort o un mal càlcul els manté amb vida. Havia imaginat històries terrorífiques d’assetjament escolar, d’abusos familiars, de desenganys majúsculs... Però no. O no sempre. Un destacat nombre de temptatives són casos de noies que són esclaves de la seva pròpia imatge i de la tirania dels likes, mentre que un altre percentatge important són adolescents que no toleren el rebuig o el fracàs perquè a ells els havien fet creure que la vida és sempre de color rosa. M’explica, aquesta professional, alguns exemples recents: una noia obsessionada a retransmetre el drama per Instagram i a descobrir la reacció dels seus seguidors, una altra que es va intentar treure la vida quan els seus pares es van separar, o un adolescent que va provar sort quan la xicota el va deixar. Constato que la pandèmia ha agreujat el problema però que ve de lluny. Estem dins d’un laberint que exigeix buscar una sortida col·lectiva i empàtica. I sospito que darrere d’aquests joves hi ha pares i mares que s’esgarrifaven quan llegien titulars sobre suïcidis i adolescents però giraven full. Fins que de forma inesperada el seu món va frenar en sec i van descobrir que aquelles notícies escabroses no els agafaven tan lluny.