Per si de cas

“Tots hem estat testimonis dels fets que s’han anat produint a Catalunya, amb la pretensió final de la Generalitat que sigui proclamada –il·legalment– la independència de Catalunya. Des de ja fa temps, determinades autoritats de Catalunya, d’una manera reiterada, conscient i deliberada, han anat incomplint la Constitució i l’Estatut [...], amb una deslleialtat inadmissible cap als poders de l’Estat [...]. Han trencat la convivència de la mateixa societat catalana fins a arribar, desgraciadament, a dividir-la. Avui la societat catalana està fracturada i enfrontada. [...] Han pretès trencar la unitat d’Espanya i la sobirania nacional, que és el dret de tots els espanyols a decidir democràticament la seva vida en comú. Per tot això [...] és responsabilitat dels legítims poders de l’Estat assegurar l’ordre constitucional i el normal funcionament de les institucions [...]. Als ciutadans de Catalunya els vull reiterar que fa dècades que vivim en un Estat democràtic que ofereix les vies constitucionals perquè qualsevol persona pugui defensar les seves idees en el respecte a la llei. Perquè, com tots sabem, sense aquest respecte no hi ha convivència democràtica possible en pau i llibertat [...]. Sé molt bé que a Catalunya hi ha també molta preocupació i gran inquietud amb la conducta de les autoritats autonòmiques [...]. Els nostres principis democràtics són forts, són sòlids [...], i en aquest camí, en aquesta Espanya millor que tots desitgem, també hi serà Catalunya. I acabo subratllant un cop més el ferm compromís de la Corona amb la Constitució i la democràcia, la meva entrega a l’entesa i la concòrdia entre els espanyols, i el meu compromís com a rei amb la unitat i la permanència d’Espanya.”

Felipe VI (3 d’octubre del 2017)

Res. Són només quatre fragments d’aquell discurs del rei (l’actual, que l’altre va fugir) donant el tret de sortida al 155 i carta blanca a tot l’aparell judicial. L’he reproduït només per a aquells desmemoriats (Puigneró ahir ho va semblar durant unes hores) que avui li faran la gara-gara i l’aplaudiran al sopar del Cercle d’Economia. No fos cas –coses que passen– que se n’haguessin oblidat.