Hi haurà una catifa vermella, no?

Ja estic nerviós, esperant aquest dilluns l’espectacle del Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Es veu, segons va avançar ahir el diari del conde condecorat per Foment (caram, caram), que el president Pedro Sánchez serà aquest dilluns a Barcelona (els està agafant afició, a ell i al rei, a venir sovint), al Liceu, per “presentar a la societat catalana” els indults que tan magnànimament concediran als presos polítics. Pedro Sánchez diu que no concedeix els indults “per als afectats, sinó per a la societat catalana i espanyola”, i suposo que per això els ve a presentar en societat. A mi, en canvi, em sembla que els indults està bé que els condeixi justament per alliberar de la presó els afectats, i que per a la societat catalana i espanyola el que hauria de fer és una altra cosa, que és deixar-nos votar com ho vàrem fer l’1-O, però sense que ens estomaquessin. En tot cas, li he de reconèixer –un cop més– la seva habilitat per fer jocs de mans i que nosaltres –o el nostre govern– ens quedem amb la boca oberta i aplaudint-lo mentre ell organitza tota la maquinària propagandística. Ve el rei i s’hi fan fotos, ve Sánchez i omplirà el Gran Teatre del Liceu, i a Europa –i aquí–, del PSOE del 155 ja no se’n recorda ningú. I a vegades sembla que dels prop de tres mil represaliats, tampoc. Suposo que aquest dilluns, al Liceu, hi posaran una catifa vermella, com en les grans gales, i que Sánchez el magnànim –ves que no vingui el rei també, ara que s’hi fan fotos– s’hi podrà passejar enmig d’un núvol de flaixos. Sánchez ens concedeix una mesura de gràcia –gràcies, gràcies– i la presenta al territori, perquè se l’aplaudeixi i agraeixi envoltat de totes les autoritats del país. Sembla una mica medieval, tot plegat. Suposo que TV3 o el 3/24 ho retransmetrà en directe, no?, com la gala dels premis Gaudí. Diuen (diuen, diuen, diuen) que podria ser el dia que Sánchez digués la data dels indults –a les redaccions dels diaris ja es fan travesses– i que anunciés també el dia de la taula de diàleg (ara sí, ara sí, que ve, que ve). En sap un niu, de treure’n rendiment. I la platea vinga aplaudir-lo. Ja estic nerviós. Espero que sí, que ho facin en directe. Ja tinc el bol de crispetes.