Parlem?

El dimarts dia 9, el grup No Em Canviïs La Llengua, sense ni ànim de lucre ni subvencions, fa una xerrada a Castellbisbal. Hi assisteixen unes 50 persones, entre elles un cubà i una boliviana que han après el català i que expliquen que a causa del seu fenotip llatinoamericà resulta gairebé impossible que els seus interlocutors se’ls adrecin en aquesta llengua que tants esforços els ha costat d’aprendre, cosa que fa que se sentin rebutjats. La fundadora del grup, peruana, explica una història recent en què, durant una visita al metge, aquest es va adreçar al fill d’ella (de fenotip europeu) en català i a ella en castellà, fins que el fill li va preguntar per què ho feia, si sa mare li estava parlant en català tota l’estona?

El divendres dia 11, dues membres del grup La de Color Té Nom, sense ànim de lucre etc., parlen de la situació dels catalans negres de segona generació, davant d’unes 60 persones, a Banyoles. Expliquen que, amb els seus 23 anys viscuts íntegrament al Principat, no passa ni una sola setmana sense que algú (blanc) els digui “Que bé que parles el català”, a la qual cosa habitualment contesten: “I tu també.” (Una altra perla que podem sentir amb regularitat és: “Ets molt guapa, per ser negra”). Aquestes mostres de racisme semiconscient, però, no són res en comparació amb el racisme descarat de què són víctimes quan busquen un pis de lloguer: com que parlen un català perfecte –amb els tocs típics del Pla de l’Estany–, si truquen se’ls concedeix una entrevista a l’acte. Però quan hi acudeixen resulta que el pis ja està ocupat. Com va dir un membre (negre) del públic: “Em pregunto de què serveixen les immobiliàries si mai no tenen cap pis disponible.” I jo em pregunto: de què serveix aprendre el català si un sector de la població catalana (blanca) continua demostrant que no vol que els catalans de fenotip diferent formin part del present ni del futur del país?