Opinió

Raça humana

És trist no saber comprendre

No és una bona notícia. Que els joves vagin perdent comprensió lectora, segons un recent informe de l’OCDE que revela que al costat de Grècia ens situem a la cua del rànquing. Factors que hi incideixen? Abandonament escolar prematur –un 17% no continuen més enllà de l’ESO–, un nombre important de ni-ni –ni estudien ni treballen– i escassa col·laboració formativa per part de les empreses. Un problema recurrent que cal resoldre amb polítiques actives i ben encaminades; no en sé prou ni em pertoca dir quines, però és evident que aquestes dades no ens fan avançar, almenys no en termes d’igualtat, cohesió i convivència. En realitat és molt més que una mala notícia, és un veritable drama que potser no es viu amb plena consciència. Què vol dir fallar en comprensió lectora? Que no es té la capacitat d’interpretar correctament el sentit d’un text, i això duu el nom d’analfabetisme cultural: llegir i no entendre és molt trist, més encara que el que passava en l’època dels avantpassats que no sabien de lletra perquè no en tenien l’oportunitat. Representa que una part important de la població no té les eines necessàries per a expressar-se d’una forma ordenada i clara, per a adquirir coneixements –en el doble sentit que ens regala la llengua catalana– per a exercitar la curiositat i la imaginació, per a despertar el sentit crític i argumentar les pròpies opinions. Què s’hi cou, a l’altre costat d’aquesta mancança? Un ramat d’éssers crèduls, dòcils o enrabiats –però no activament compromesos– absolutament manipulables. Mala peça al teler!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.