Justícia?

La lluita per una universitat pública i de qualitat, la lluita feminista, la lluita a favor de l’ecologisme, la lluita per un país lliure, la lluita pel dret a decidir. Aquestes són les lluites de l’Arià Bayé, vidrerenc, membre del secretariat de l’ANC i del Sindicat d’Estudiants, organitzador de les Marxes per la Llibertat que vam viure en aquest país. L’Arià Bayé és un dels tretze estudiants encausats en el marc de la Pública a Judici. Després del judici de principis del mes de juny li demanen vuit anys i mig de presó i 10.000 euros de multa.

L’Arià es va manifestar contra les taxes universitàries i a favor d’una universitat pública l’any 2017. Gràcies a aquestes lluites els estudiants paguen ara un 30% menys de taxes universitàries. Ara, l’Arià i dotze estudiants més estan encausats. Se’ls acusa dels delictes de desordre públic i s’enfronten a entre cinc i vuit anys de presó.

La repressió més venjativa, fosca i sense escrúpols surt a escena. De fet, no s’ha amagat mai. Potser quan la veus i la vius de prop la veus tal com és i t’adones que sempre ha estat allà. La finalitat d’aquestes acusacions i sentències tan desproporcionades és el càstig, la por, l’escarment, humiliar, assenyalar veïns, companys, amics coneguts… amb el clar missatge que també et pot tocar a tu. Així parlen els estats repressors i totalitaris quan algú surt dels esquemes perimetrats.

L’Arià està en espera de sentència. Al seu amic i company de lluita, en Marcel Vivet, ens en vam assabentar la setmana passada, el condemnen a cinc anys de presó per una altra causa similar. Els tretze estudiants que es van manifestar a favor de la universitat pública l’any 2017, els tres mil independentistes encausats, o els que vindran en el futur, rebran sentències injustes i desproporcionades d’una justícia que no és res més que una eina al servei de la repressió. No és justícia. És venjança. És càstig. És voler atemorir.

Arià, les teves lluites també són les meves lluites. Jo també soc feminista, jo també defenso la llibertat del meu país, jo també vull un país lliure, jo també vull una universitat pública i de qualitat. I a mi, qui em representa és l’Arià, en Marcel, els tretze estudiants encausats pel Judici a la Pública, els tres mil represaliats independentistes, els presos polítics i els exiliats.