L’esquer

Algun dia, amb més perspectiva i a la vista dels resultats, podrem definir amb precisió què són i quina influència hauran tingut els indults del govern espanyol als presos polítics catalans en el conflicte entre Espanya i Catalunya. Avui el que sabem és que són una immensa notícia per als indultats i les seves famílies, que són una fitxa en el joc de Pedro Sánchez i que no formen part de la solució al problema de fons, que és el dret i la voluntat dels catalans de decidir el seu futur com a nació. Tothom sap que aquestes nou persones no haurien d’haver anat mai a la presó, tothom sap que no hi va haver ni sedició ni més violència que la que van exercir els policies espanyols contra ciutadans amb paperetes i urnes. Tothom sap que fer un referèndum no és un delicte. Però uns han mentit i altres han callat mentre la Guàrdia Civil, els fiscals, els jutges, el rei i les rates de claveguera feien la feina bruta. Ara Pedro Sánchez ha posat un esquer, a veure si algú se l’empassa i l’Estat espanyol pot seguir guanyant temps sense afrontar, perquè se sap incapaç de fer-ho, la solució civilitzada –la democràtica– al conflicte de sobirania que planteja Catalunya. Els indults poden ser una invitació a parlar, però no són moneda de canvi de res, perquè no qüestionen el judici, ni la repressió brutal que continua perseguint l’extermini de l’enemic, ni la irrellevància dels drets a l’estat de dret espanyol. No qüestionen ni una coma del relat de bons i dolents que pretén imposar Espanya; aquest només el qüestionen la dignitat dels presos, la feina dels exiliats, la resistència de la resta de represaliats, els vots dels ciutadans a les urnes i els pronunciaments fora d’Espanya, com el que acaba d’emetre el Consell d’Europa, com els que van fer abans els tribunals de justícia d’Alemanya i Bèlgica o les Nacions Unides, i com els que podran fer a partir d’ara el Tribunal de Justícia de la UE i el Tribunal Europeu de Drets Humans.