Raça humana
La classe social i el futur dels joves
El titular cridava l’atenció: L’ésser humà s’esforça més si l’aprecies que si el vigiles i vaig llegir l’entrevista –publicada a LV– a l’economista Samuel Bowles (New Haven, 1939), docent emèrit de la Universitat de Massachusetts Amherst, que ve a dir que les societats més igualitàries prosperen i les més discriminatòries s’estanquen en la pobresa. Estirem-ne el fil amb el professor de la UAB Alberto Recio, analista de la seva obra. Per a Bowles les desigualtats de classe tendeixen a reproduir-se a través de generacions i són el resultat de la necessitat del capitalisme de controlar el comportament dels treballadors i de dividir-los per a obtenir una distribució favorable de la riquesa. Quin paper hi juga l’educació com a palanca de mobilitat social? Ben qüestionable des del moment que contribueix a legitimar les desigualtats generades pel sistema. Com és això? Per una banda l’escola propicia la selecció social –fracàs es concentra en els fills de la precarietat i l’èxit en els d’estatus alt– la qual cosa provoca una selecció laboral que es presenta com si fos natural: els més llestos arriben més amunt. Com es podria revertir? Amb una escola autènticament compensatòria que oferís més recursos als desafavorits perquè l’anomenada igualtat d’ oportunitats és ficció quan es parteix d’orígens tan diferents. Per l’altra banda les desigualtats es legitimen també a través de la ideologia de l’individualisme, de la competitivitat, de la meritocràcia... Per pensar-hi; ell ho escrivia els anys seixanta i setanta, però avui encara és la posició familiar la que determina el futur dels joves?