“No puc respirar”

Aquesta haurà estat la setmana de la cimera entre Pedro Sánchez i Pere Aragonès, amb els presos polítics ja indultats i el rei Felip VI sopant amb el president de la Generalitat a Barcelona. Una cascada de magnanimitat, concòrdia i retrobament per obrir la porta del corralet autonòmic i encarrilar el retorn triomfal de Catalunya a la verdadera llibertat, la plena democràcia i l’autèntic destí de posar el PIB per càpita dels catalans, els seus serveis públics, les seves infraestructures presents i futures, la prosperitat econòmica, el progrés social i el futur de la seva llengua en mans de la solidaritat infinita i la catalanofòbia dominant del Regne d’Espanya. Perquè hi ha un temps per al càstig i un temps per al perdó i ara Pedro Sánchez i el PSOE s’han tret la caputxa de l’a por ellos, el 155 i la repressió sumaríssima i es posen el guant de seda de la taula de diàleg i la negociació. Sí, ja saben... parlarem només d’allò que jo digui que podem parlar i tornarem a posar sobre la taula les Rodalies que ja vam prometre el 2008 o l’Estatut que raspallàvem el 2006 o el finançament just que mai hem donat i que ningú més enllà de la Franja mai ha estat disposat a tolerar; i se non è vero, l’alegria olímpica d’uns Jocs al Pirineu servirà de consolador. Això sí, mentre parlem i negociem sense parar, continuarem dipositant delicadament el nostre genoll sobre el teu coll i farem veure que no sentim la teva veu gemegant “no puc respirar!”. Perquè sí, estimats lectors, en el fons sempre és una qüestió de drets; dels drets que qui té una posició de poder està disposat a respectar i els que no. Derek Chauvin va passar per damunt el dret a la vida de George Floyd, el dret a respirar, el dret a una detenció legal, el dret a un judici just i fins i tot el dret a una mort digne perquè podia. I aquests són, salvant les distàncies, els termes d’una negociació entre Espanya i Catalunya. No hi ha dret que l’Estat no s’hagi passat pels testicles del toro d’Osborne en el seu pla –perquè hi ha un pla– de reprimir l’1 d’octubre i exterminar la idea que hi ha un camí pacífic i democràtic cap a la independència. Abans, durant i després de la taula de diàleg.