L’ús abusiu del plàstic

Avui que és el Dia Internacional Lliure de Bosses de Plàstic fora bo que tots i cadascun dels habitants del nostre planeta el celebréssim no acceptant cap bossa en tot el dia, i ens féssim el ferm propòsit d’evitar-les la resta de l’any. Tot i que cada vegada la legislació europea és més contundent en aquest tema i cada vegada som més les persones que incorporem hàbits per no utilitzar-ne en el nostre dia a dia, cal que tinguem consciència com a societat que l’ús diari és nociu per a nosaltres i per al planeta. I, en el cas concret de les bosses de plàstic, les dades són irrefutables: cada dia n’utilitzem milions arreu del món que tenen un efecte devastador en el nostre entorn a mitjà i a llarg termini. Podríem dir que les bosses de plàstic, no recuperable ni reciclable, són el símbol del dany mediambiental que causen els plàstics d’un sol ús en el medi ambient. Es necessiten més de 50 anys per degradar una bossa de plàstic i més de 500 per tal que ho faci una ampolla de plàstic.

Ara que encetem campanya turística i que la pressió sobre el medi s’intensifica, cal, encara més, prendre consciència de la gravetat de la situació de la qual som còmplices tots plegats. Les dades són alarmants i ens cal actuar: els petits (grans) gestos individuals sumats tenen un efecte multiplicador. Després cal que empreses i administracions assumeixin el paper que juguen o que poden jugar en aquest àmbit. Les empreses reduint el plàstic en els seus processos, ja sigui una indústria o un comerç. Tots poden replantejar-se determinades pràctiques. Les administracions impulsant polítiques mediambientals que incideixin en el no consum de plàstics i programes efectius de conscienciació en aquest sentit. En el cas dels Ajuntaments, i com administració més propera als ciutadans, promovent, incentivant i facilitant bones pràctiques. També els ajuntaments com a gestors de l’espai públic on convivim poden implementar mesures molt directes, i alhora molt efectives, no permetent el “campi qui pugui” en àmbits com els mercats, les obres públiques, els entorns de centres comercials i benzineres.... Llocs on és fàcil veure plàstics “abandonats”.

Fa uns dies vaig assistir a la inauguració de l’exposició Plàstic: genial o pervers?, i se’ns convidava a reflexionar si el problema és el plàstic o els nostres hàbits. Jo ho tinc clar. I tu què en penses?