Opinió

Tribuna

Agosarats en el sector del vi

“El model històric de l’elaboració d’escumosos va apostar més per la quantitat que per la qualitat, i obliga el pagès a vendre el raïm al preu de fa 30 anys

Celebro que, per fi, el govern de la Generalitat hagi optat per una dona al capdavant de l’Incavi (Institut Català de la Vinya i el Vi). I celebro que ella hagi estat prou agosarada per acceptar. Es diu Alba Balcells i diu que s’ha marcat el repte de fer de mitjancera entre els pagesos i els cellers per superar l’històric problema del preu del raïm. Un objectiu lloable, però també difícil. Celebro que, per fi, hi hagi polítics amb la voluntat de superar problemes reals, que afecten les persones reals d’aquest país, i amb empenta suficient per marcar-se objectius d’aquesta envergadura.

També diu que vol reunificar

el sector dels escumosos (que és on hi ha més problemes amb els preus del raïm) sota l’empara de la DO Cava. El model històric de l’elaboració d’escumosos va apostar més per la quantitat que per la qualitat, i ha obligat els pagesos a vendre el raïm al mateix preu que 30 anys enrere. Qui hi guanya en aquesta operació? Precisament una de les últimes actuacions de la Generalitat va ser subvencionar l’ús de most concentrat rectificat (MCR) per a l’elaboració d’escumosos emparats sota la DO Cava i la DO Penedès. Així es garanteix la compra de més raïm i es lluita contra els famosos excedents. Però a quin preu es compra el raïm per a l’elaboració de l’innovador MCR?

Diu Alba Balcells

que, amb la revisió del reglament que ha fet la DO Cava, “seria òptim que Clàssic Penedès i Corpinnat tornessin” a l’únic consell regulador d’origen català que depèn directament del ministeri i no de la Generalitat, que és d’on ella és directora general... Això és objectivament paradoxal. Per què deu ser que alguns polítics catalans tenen encara aquest sentiment de servilisme respecte al govern de l’Estat?

No m’imagino cap director

general del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació defensant que els vins espanyols s’emparessin sota el paraigua d’una administració homòloga en un país veí. I més tenint en compte com, en ocasions, el ministeri ha utilitzat la DO Cava com a arma llancívola contra els productors i elaboradors catalans. Suposo que tots els segles de setge han garantit que el xip de la dependència estigui tan incorporat als gens que per algun lloc ha de sortir.

Alba Balcells diu també

que està oberta
a escoltar els que defensen la creació d’una nova DO d’escumosos del Penedès, que és la regió on va néixer el cava. Però ho diu, precisament, quan les negociacions entre Clàssic Penedès i Corpinnat estan aturades. Els dos grups d’elaboradors les van aparcar després de comprovar que hi havia línies vermelles que no es podien superar encara i que el context necessitava madurar una mica més, sobretot, respecte al nivell d’autoexigència imposat per garantir productes de màxima qualitat. La veritat és que no acabo de veure que les converses es puguin reprendre amb tanta facilitat. Però també és cert que la història ens ensenya que el que no se soluciona en cent anys, se soluciona en uns segons. Només cal trobar el lloc i el moment adequats.

En els últims anys,

el sector del vi a Catalunya ha avançat molt. Concretament ho ha fet en el sentit contrari al que marcava el model només deu o quinze anys enrere. “Evolucionem cap als orígens”, diu l’eslògan d’un celler del Penedès, que experimenta amb processos de producció de dues generacions enrere, amb collites ecològiques i amb la mínima intervenció. I, precisament, és en aquest sentit que la realitat està demostrant que els avis i besavis ja havien trobat el bon camí. Amb la tecnificació dels processos de producció i elaboració no n’hi ha prou.

Una vegada més,

aquest cop en el sector del vi, la realitat demostra que l’equilibri és la clau. El sector necessita innovació i tecnologia en la justa mesura: sense abandonar allò que connecta el vi al territori, l’origen, les arrels. És per això que no m’atreviria a parlar de divisió en el sector dels escumosos. Hi ha elaboradors que van sortir de la DO Cava reivindicant orígens, arrels, processos d’elaboració o producció que posaven en qüestió la majoria. I hi ha elaboradors que van ser convidats a marxar perquè havien apostat per alts nivells d’auotexigència i ho volien fer palès. Aquests agosarats han estat la punta de llança de molts canvis. I ho celebro!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.