La soma, tota teva

“Els que de petits vam anar a una escola amb idees religioses sabem quan intenten conduir-nos i les tècniques que s’utilitzen per a fer-ho i, per tant, reaccionem amb rebuig sense proposar-nos-ho. Aquest sentit el tenim molt desenvolupat.” M’hi reconec sovint, en el que escriu Louis Charpentier. Penso en la manipulació insolent a què ens volen sotmetre els mitjans de comunicació, els polítics corruptes, les superpotències de l’estafa, la publicitat tramposa, les religions malaltes i les putes banderes. Penso, més enllà, en totes aquelles persones sense sentit crític que obren la boca i s’empassen la soma que els farà ser i actuar com la majoria, com la massa amorfa teledirigida en què ens vol convertir el merdós poder. Com sabeu, a la novel·la Un món feliç, d’Aldous Huxley, la soma és una droga consumida cada vegada que algú es troba deprimit per eliminar-li qualsevol rastre de dolor. En paral·lel, el govern –l’autèntic camell– controla la població somatitzada, perquè la soma esclavitza a qui la tasta a través de la (falsa) felicitat. Els personatges de la novel·la de Huxley no pensen ni senten res, es comporten de manera automatitzada i, això sí, no estan mai amargats. Una tirania nauseabunda, una discriminació hiperplanificada. Per tant, heu de saber que alguns no ens deixarem somatitzar, que us veiem a venir, que ens foteu fàstic. La soma, tota vostra. No passareu. No ens intoxicareu. Sou escòria i no aconseguireu fer-nos renunciar a la llibertat de pensar i de cagar-nos en el vostre pervers intrusisme. Ho farem des del nostre Falcó Mil·lenari, si cal, i quedareu retratats a nivell còsmic.