Hem d'agrair la retallada, nois

Llegeixo en un diari de Madrid el titular d'una notícia, i quedo perplex: “Blanco cree que Cataluña ‘sale favorecida' del recorte de infraestructuras de Fomento”. La meva total i absoluta ignorància en afers econòmics m'impedeix entendre allò que creu el senyor Blanco, i encara ho entenc menys quan, després de consultar-ho amb un company de redacció expert en el tema, aquest em recomana que no en faci cas. M'estic referint a les paraules de tot un ministre del govern estatal, dites després que s'hagin sentit i llegit comentaris i opinions de persones altament qualificades, lamentant la decisió del senyor ministre de retallar, aturar i posposar importants obres d'infraestructura amb les quals es comptava i sobre les quals s'havien fonamentat ambiciosos projectes de futur. D'altra banda, l'oposició al govern de Madrid –tota, no només el PP– no para de titllar de mentiders el senyor Rodríguez Zapatero i els seus ministres, encara que sigui el cap de l'executiu qui s'emporti el major nombre d'acusacions i retrets. Si el responsable de Foment s'ha despenjat amb una boutade (bajanada), cosa que tal vegada no hauríem de descartar, aleshores potser sí que entendria el seu discurs, és a dir, entendria que es tractava d'una molt poc subtil maniobra de distracció o de desdramatització per tenir-nos a tots contents i enganyats. D'altra banda, els seus arguments fins i tot podrien constituir un greuge comparatiu flagrantment atemptatori contra aquell principi de solidaritat intercomunitari que solen esmentar amb tanta reiteració a l'hora de conscienciar-nos. Perquè, segons el ministre Blanco, a Catalunya li corresponia una retallada del 18 per cent. I, també segons ell, en ser aital retallada inferior, es queda per sota de la mitjana estatal en rescissió de contractes. Resumint, que si estem per sota de la mitjana, alguna altra comunitat en deu haver sortit perjudicada. I, si no és així, en Pepiño ha aconseguit que ho sembli.