opinió
Talent en moviment
Oportunitat per posar el focus sobre aquest ‘exili’ forçat de desenes de ballarins
La fuga de talent és una realitat que patim des de fa temps i que no sembla que tingui aturador. La també anomenada “emigració 2.0” ha portat més de 80.000 joves catalans a viure a l’estranger, segons dades del 2018. La demarcació de Girona és una de les que surt més mal parada pel que fa a les dades d’emigració juvenil, amb un creixement del 200% en una dècada. Han marxat i continuen marxant metges, infermeres, professionals del sector tecnològic, enginyers, investigadors oncològics…Molts d’ells dubten que puguin tornar mai al nostre país a causa de la manca d’expectatives professionals.
El mateix passa amb altres joves talents, potser no tan visibilitzats, que també han hagut d’emprendre l’aventura de marxar a l’estranger per poder dedicar-se professionalment a la seva passió: la dansa. Alguns d’ells els podrem veure ballar als escenaris gironins aquesta setmana en el marc del festival benèfic de dansa Girona en Moviment, impulsat i dirigit pel ballarí David Rodríguez. Serà una visita llampec per participar de manera altruista en un festival que té com a principal objectiu recaptar fons per ajudar els malalts de càncer a través dels serveis que ofereix la Fundació Oncolliga Girona. Més enllà d’aquesta finalitat solidària, el festival és també una oportunitat per posar el focus sobre aquest exili forçat de desenes de ballarins catalans amb un gran talent que no poden desenvolupar la seva carrera al nostre país a causa de la manca de companyies estables. Un problema estructural que només es pot resoldre amb una aposta clara per polítiques culturals que s’ajustin a les necessitats reals del sector i que permetin que tothom pugui aproximar-se a la dansa, conèixer-la i gaudir-ne.
El director del festival confessava recentment en una entrevista que és cada vegada més pessimista sobre el futur de la dansa a Catalunya a causa del desinterès i la desconeixença general de les institucions, però tot i això no vol abaixar els braços i any rere any, i ja en són tres, s’esforça per dissenyar una programació que posi en valor la dansa i la salut no solament als escenaris, sinó també a través de tallers infantils, conferències i exhibicions al carrer. Com a públic només hem de fer una cosa: donar-hi suport i gaudir d’aquest proposta única i solidària.
