El ‘chuletón’ al punt

Coincideixo amb Alberto Garzón. M’agrada la carn poc feta. Queda ben segellada per fora i tendra i gustosa per dins, sense que estigui crua. Però em cauen bé els que volen la carn molt feta, gairebé com una sola de sabata. Són gent amb personalitat. En canvi, trobo que la carn al punt és el no-res. És una carn que queda més rosada, perd tendresa i gust, però pots fer veure que tens paladar. I no. Perquè per molt que vulgui ser l’entremig entre els que la demanen poc feta o molt feta, la carn al punt tendeix més a estar molt feta.

Per això no em va sorprendre que Pedro Sánchez digués allò de “a mí, donde me pongan un chuletón al punto… eso es imbatible”. Perquè Sánchez és això. El buit. El no-res. Un entrecot al punt. La falta absoluta de personalitat. El fer veure que ets una cosa, però en realitat o no ho ets o n’ets una altra. Mai hi haurà indults, aquí tens els indults. Soc un outsider del PSOE, ara soc un orgànic del PSOE. Si es barallen Carmen Calvo i Iván Redondo, me’ls peto tots dos. Miquel Iceta és útil a Política Territorial, Iceta és més útil als Jocs de Tòquio. La carn al punt com a analogia de ni una cosa ni l’altra sinó tot el contrari.

A Garzón li va caure a sobre tota la caspa carpetovetònica per haver defensat una cosa que, agradi o no, recomanen l’OMS, la FAO, l’ONU… i el mateix Pedro Sánchez. Sí, al maig, el president espanyol va presentar l’estratègia Espanya 2050, i allà estableix un horitzó amb menys consum de carn per qüestions de salut i ambientals. Cosa que, d’altra banda, defensava ja fa dos anys el seu propi Ministeri per a la Transició Ecològica, en mans de Teresa Ribera, que es manté en el govern potser perquè Sánchez no recorda que aquest ministeri existeix. Però Sánchez, ja ho veuen, pot defensar que hi hagi menys consum de carn o que hi hagi el mateix consum de carn. Només va faltar Juan Ignacio Zoido defensant la dieta mediterrània amb la foto d’unes patates fregides i una escalopa dignes de fer tornar a la cuina amb el plat intacte.