Roses i turistes

Aquest cap de setmana és previst que la Generalitat imposi les noves restriccions per combatre l’escalada de la variant Delta que està fent estralls a Catalunya. Aquestes noves mesures, anunciades a mitja setmana, coincidien amb les declaracions del president de França, Emmanuel Macron, sobre l’obligatorietat de tenir el passaport sanitari per tenir una certa vida social. La suma d’ambdues proclames afecta directament tots els sectors productius, que en plena temporada alta viuen dels turistes a zones especialment afrancesades com ara l’Alt Empordà.

A Roses hi ha turistes francesos, però menys que en altres estius. A la població, com és sabut, el turisme francès és molt important. N’hi ha molts que hi tenen segones residències o que hi passen les vacances escollint dins de la gran oferta d’allotjament del municipi. A la vila, on la població autòctona no arriba als 20.000 habitants, s’hi compten prop set mil places hoteleres i més de 2.300 places de càmpings, segons dades oficials de l’Idescat. Sentir parlar francès a Roses és gairebé natural i aquest estiu sembla que el francès que s’hi sent té accent de més del nord. Si bé en els darrers anys s’observava com els turistes francesos (i d’altres nacionalitats) escurçaven les seves estades o canviaven els restaurants pels entrepans a la platja, aquest estiu els turistes francesos que s’hi veuen no mengen entrepans a la sorra.

M’explicava la Maria Rosa Alabert, que ja té 86 anys, que quan el dia de Sant Pere de 1970 van inaugurar l’ hotel Canyelles Platja, a la perfecta cala de Canyelles, els turistes francesos que van començar a arribar hi feien estades molt més llargues que ara. M’explica que era normal tenir famílies que s’hi hostatjaven una quinzena de dies, tres setmanes o fins i tot tenien clients francesos que arribaven a quedar-se un mes a l’hotel i que, a més, repetien any rere any. Recorda que eren clients amb bon poder adquisitiu i que aleshores poca gent feia vacances així.

Aquest perfil és força diferent del turista de nevera i entrepà. Potser la pandèmia està fent girar la truita. No calen (o sí?) estades de quatre setmanes, però els experts i el sector haurien de poder aprofitar l’estrebada de la Covid-19 per repensar què els convé i què ens convé, de retruc, a tots.