Katja i Aram

Per indicació del meu amic Dani Chicano, que està al dia del teatre que fan els joves, d’aquell teatre humil i alhora ambiciós, amb pocs recursos i amb una quantitat ingent d’energia i de ganes de menjar-se el món, assisteixo a un parell de representacions del Festival Z, que és una demostració palpable de tot això que dic. Organitzat per la Fundació Joan Bosch amb la col·laboració de l’Escola Universitària ERAM, obert a tots els menors de 30 anys del país, és una “mostra d’arts en viu d’espectacles creats per i per a joves”. Tot un descobriment que et fa pensar que el teatre continua essent tot allò que ha estat sempre, des de les antigues cerimònies a l’espai buit de Brook. Un lloc on explicar històries, on viure catarsis, on commoure’t davant l’aparició de persones vives que es mouen (i parlen i fan malabars i canten i ballen) i que fan que et moguis, allunyat dels cercles de comoditat. I es despullen.

He vist autèntics diamants en brut, com ara Katja Diao, una noia d’origen senegalès, o Aram Pou, gironí. La primera interpreta un monòleg –Hermana, ya no–, tutelat per Xicu Masó, en el qual exposa amb cruesa la seva pròpia història, matisada per la distància de la representació, però colpidora en ella mateixa, perquè, sobretot, ens parla de desarrelament, de fragilitat, d’escapatòries. Hi ha un moment en què Katja Diao mig canta mig recita una cançó de Facundo Cabral: “No soy de aquí, ni soy de allí; no tengo edad, ni porvenir; y ser feliz es mi color de identitad.” Resum i epifonema de l’espectacle.

Aram Pou concentra la seva experiència com a ballarí i contorsionista (amb estades a L’Animal a l’Esquena/Mal Pelo), amb un muntatge –L’últim Sífir– de circ contemporani que parteix del no-res i acaba en la solitud d’un personatge quasi beckettià, després d’aventures amb objectes i paraules, amb alguna escena memorable com el “pas de deux” que executa amb una cassola d’aram que li fa de companya, de closca, d’escut. Intensitat humana i delicadesa poètica. No tenen edat, potser, però sí un estupend avenir.