Cuba instrumentalitzada

És fascinant, en sentit irònic, veure com arran de les protestes que hi ha hagut a Cuba aquest mes de juliol tothom es veu amb cor d’opinar sobre el que passa a l’illa. Sembla que tertulians i articulistes, pel simple fet d’haver estat de vacances en algun d’aquells espectaculars resorts caribenys de propietat espanyola, ja tenen prou coneixement de causa per dir-hi la seva. Jo, que no hi he viatjat mai i tinc coneixements geopolítics limitats, em refio més del que diuen els que hi han anat a portar medecines que no pas dels que hi han anat de vacances.

La realitat a l’illa és dura i la Covid-19 l’ha agreujat encara més perquè una part molt important dels ingressos prové del turisme, un sector que ja havia quedat forçat tocat quan el govern de Trump va endurir les restriccions i que el coronavirus ha acabat de rematar. No com en una altra illa del Carib, la República Dominicana, que al mes d’abril ja rebia el primer carregament de vacunes del programa mundial Covax i al mes de maig decidia vacunar tots els treballadors del sector turístic. Una estratègia necessària perquè els nord-americans hi puguin anar a passar les vacances tranquils. De fet, mai com fins ara havien arribat a l’aeroport de Punta Cana tants turistes procedents dels Estats Units. Així, mentre els uns es converteixen en la platja particular nord-americana, els altres, els cubans, no poden subministrar vacunes perquè per culpa de l’embargament no tenen xeringues. Llavors esclaten les protestes i des d’aquí tothom torna a criticar el règim cubà perquè no hi ha llibertat i no hi ha democràcia: els mateixos discursos hipòcrites de sempre. Com si pel simple fet de dir-la, la paraula democràcia, se solucionés tot. Com si països suposadament democràtics no fossin màxims exponents de pobresa, misèria i violació de drets humans. I sembla que ja no recordem que el maig del 2017 l’Ajuntament de Girona va aprovar una moció reclamant la fi del bloqueig a Cuba, sumant-se així, com molts altres municipis, a una petició que les Nacions Unides fan insistentment des del 1992, però a la qual els Estats Units sempre s’hi oposen. No és una democràcia, d’acord, però jo des de fora només veig que mentre que els Estats Units envien mercenaris i tropes a països tercers, Cuba hi envia metges. Potser el que caldria, per ajudar els cubans, és deixar d’instrumentalitzar el que passa a l’illa.