Llegats del 39

Els socialistes pretenen respondre a la batalla ideològica amb les dretes mitjançant el projecte legislatiu d’actualització de la llei de memòria històrica del 2007. Si el plantejament inicial de la de Zapatero ja era del tot insuficient per a una reparació efectiva de les víctimes directes de la Guerra Civil i la dictadura, el seu desenvolupament ha donat fruits esquifits. Més d’una dècada ha tardat el trasllat de les restes del dictador, amb tota la cura i a càrrec de l’Estat, i ara ens anuncien també el mateix per a Primo de Rivera. Mentrestant, quasi 34.000 de les seves víctimes segueixen entaforades –i en condicions indignes– al monument feixista del Valle de los Caídos. Una clara vulneració dels drets dels familiars. En canvi, la Generalitat ha bastit un pla de fosses, n’ha obert 31 de les més de 300 que s’estima que hi ha a Catalunya i ha creat un banc d’ADN per identificar-ne les restes.

Tot i que la posició del PP ho fa inevitable, la nova llei no hauria de ser sols una eina de confrontació partidista. Són l’Estat i el conjunt de les seves institucions els responsables d’una restitució moral que abraça tota la societat. Si el PSOE realment vol obrir una nota etapa, s’ha de fer cau i net. És imprescindible l’eliminació de qualsevol legitimació del cop estat i de la dictadura. El desplegament de la llei del 2007 va ser paralitzada pels executius del PP. Casado calcula que si arriba a La Moncloa –com a Madrid o a Andalusia– serà amb Vox o no serà. En companyia de l’extrema dreta i avalant infàmies, el PP avança que si governa derogarà la llei. O bé sempre la pot portar al Constitucional, i no s’admeten apostes.