Preservem aquest paisatge

El maig de 2019, quan ningú podia imaginar-se viure sota un estat d’alarma, vaig recórrer a peu el GR92 des de Platja d’Aro fins al Port de la Selva, ruta que vaig continuar el setembre del 2020 fins a Cotlliure quan van suavitzar les restriccions. El camí de ronda és un balcó al mar fabulós, un paisatge màgic de repòs i pau, per gaudir-lo en èpoques no estiuenques, quan el trànsit de persones minva i la bellesa de l’entorn s’imposa. La Fosca, s’Alguer, la platja de Castell –afortunadament salvada de la barbàrie–, cap Roig, Calella, Llafranc, la platja d’Aiguablava que fa honor al seu nom, el descens a la platja Fonda, el poble de Begur i les seves cases indianes són espais que transpiren una bellesa extraordinària. La travessa del Parc Natural del Montgrí, l’arribada a Montgó amb l’espectacularitat dels seus penya-segats, la bellesa del camí de ronda des de Roses vorejant el mar fins a Cadaqués, la travessia fins al Port de la Selva per la ruta dels masos saquejats pels pirates, el passeig entre les vinyes i el mar fins a Banyuls de la Marenda són paratges que capturen tots els sentits.

Però els llocs canvien en funció del temps, de l’estació de l’any i de la gent. Amb el postconfinament hem redescobert meravelles que buscàvem viatjant a indrets llunyans, però també la feblesa d’aquest paisatge idíl·lic enfront els despropòsits de l’espècie humana. Serveixin com a exemple les escales d’accés a un hotel enmig del camí de ronda proper a la bonica platja de la Belladona, amb unes horribles rajoles de color de gos quan fuig com a atac en tota regla a l’harmonia de l’entorn; o el xiringuito (disculpeu el barbarisme però les alternatives de l’Optimot no em convencien) de la platja del costat, la de cap Roig, que a més d’ocupar excessivament un espai ja prou limitat, ara, aprofitant una esllavissada del terreny, disposa d’una terrassa superior per acabar de malmetre la imatge d’una de les platges més boniques i autèntiques de Platja d’Aro.

Si ajuntaments com els de Begur, Calella, Sant Feliu, Lloret i Palafrugell han imposat mesures per controlar l’accés a les platges més o menys imaginatives per preservar la distància física de la gent a causa del virus, potser que es prenguin seriosament les agressions a aquest nostre paisatge tan únic i singular, o correm el risc irremeiable que deixi de ser-ho.