Sempre el català

Hi ha persones que cada cop que obren la boca, la caguen. I en això Pablo Casado és un expert. A caminar per un desert, que només hi hagi una galleda, i fotre-hi la pota a dins. I és que el líder del PP demostra no entendre absolutament res del país que diu que vol governar. “A qui se li acut que les illes Balears són part de no sé quins Països Catalans?”, va dir dissabte. Doncs si no ho sap, és tan fàcil com fer una cerca ràpida a internet i sabrà que el terme Països Catalans està documentat per primera vegada en la monumental obra Historia del Derecho en Cataluña, Mallorca y Valencia. Código de las Costumbres de Tortosa, del valencià Benvingut Oliver i Esteller. I que aquest terme per referir-se als territoris que parlen català i tenen un origen similar ha fet fortuna al llarg, ja no de dècades, sinó de diversos centenars d’anys.

Casado té mania als catalans. No li agradem. Així, s’entén que vagi a les Balears i els animi a parlar eivissenc, mallorquí, menorquí i formenterenc i els recalqui que no parlen català. Estranya que de cop sigui un capdavanter de les llengües i els dilectes que, per sort, es parlen a l’Estat espanyol i que, en canvi, quan sent alguna cosa en català o la seva promoció, vagi al Constitucional, al Suprem o on calgui per imposar el castellà a Catalunya.

Cada cop que ens han volgut tocar la llengua, la cosa els ha sortit malament. El català, mal els pesi, és la llengua de Catalunya, la de l’escola, la de la nostra televisió i ràdios públiques, i la que una gran part de la població utilitzem en la nostra vida diària. El PP sap que a Catalunya no hi té res a fer. Només s’han de mirar el nombre d’alcaldies que té a casa nostra o la representació poc menys que testimonial al Parlament. I ja fa temps que ha optat per l’estratègia d’anar a cremar-ho tot pel que fa a Catalunya. Posar-hi la diana. Perquè això que aquí no els funciona, els dona molt bons resultats a la resta de l’Estat. I després es pregunten què ens allunya d’ells. Doncs bàsicament són ells.