Morir de vergonya

El conseller Argimon indicava en una entrevista en aquest diari la possibilitat real que els sanitaris hagin d’ajornar les vacances. Seria el súmmum de la insolidaritat i de l’egoisme per part de la resta de mortals. El concepte de sanitat sempre el relacionem amb el d’excel·lència. Exigim que sigui perfecte i tot són retrets i queixes si alguna cosa no funciona. Ens posem les mans al cap amb les llistes d’espera i reclamem celeritat i eficiència. Perquè, com diu aquell, amb la salut no s’hi juga. I en una situació tan greu com la que ens ha tocat viure, volem que el servei estigui a l’altura. Ens oblidem –o ens volem oblidar, no fos cas que tinguéssim remordiments aquestes vacances que la resta sí que farem– que el sistema sanitari el formen persones que fa més d’un any que afronten una pandèmia mundial amb una manca de recursos i de personal preocupant. Treballant al límit, doblant torns i sempre amb una resposta exemplar. I poques han estat les queixes. Malgrat que des de l’hospital i el CAP estant continuïn veient imatges que els posin els pèls de punta. Malgrat que, tot i anar per la cinquena onada, encara errem decisions polítiques i no siguem prou responsables com a col·lectiu. Això sí, amb la salut no s’hi juga! De morir de vergonya no ens n’haurien de salvar ni ells!