La revolució és jubilar-se

Les jubilacions anticipades estan revolucionant el mercat laboral. Un fenomen més aviat silenciós, lligat a la pandèmia. S’obre un escenari que empeny les empreses a rejovenir-se emprant una eina amb la qual pretenen sobretot retallar costos enmig de la incertesa i la nova realitat a la qual els aboca la crisi. Abanderant la cursa, com sempre, la banca. Davant d’un gelat i entre converses generacionals, funcionariat i treballadors de plantilles estables fan anar les calculadores mirant com avançar-la. Molts autònoms ja s’hi van veure obligats, mesos enrere i davant la falta d’un suport efectiu del govern espanyol, que finalment planteja ajustar la fiscalitat als ingressos: el 2023!

Amb les restes de l’espoli a la tresoreria de la Seguretat Social practicada pels governs del PP, l’actual executiu també fa números. Ara bé, partit sistèmic, el PSOE és corresponsable d’un panorama desolador que té també altres causes bastides en les darreres dècades. Com ara el model econòmic basat en la precarietat, que aporta baixes cotitzacions. Plantejar una reforma de les pensions que allargui la vida laboral amb un rècord europeu en atur juvenil és injust per als treballadors i negatiu per a les empreses. Per què no prioritzar una reforma fiscal en profunditat i equitativa que obligui els més rics a contribuir el que els toca? Mentre els baby boomers són expulsats del mercat amb 50 anys, creix l’estrès laboral derivat de la pandèmia. Aquest agost molts desitjarien revolucionar la pròpia existència amb el que abans marcava l’inici del final, la jubilació. Això els qui poden fer vacances pagades, és clar.