Autonomia, on ets? A la panxa del bou

A la panxa del bou no hi neva ni plou aigua dels hidroavions. L’arquitectura constitucional continua en procés de demolició per l’“ordeno y mando” unilateral de tota la vida. Madrid desballesta l’Estat de les Autonomies amb fets consumats. Mentrestant, Brussel·les, la suposada campiona de la regionalització i que tant ha fet servir com a excusa l’“ordre constitucional espanyol” per passar per alt els abusos contra catalans, ho beneeix. Les iniciatives del govern PSOE-Podemos escombren totes cap a la capital, i de quina manera! De mica en mica es buida la pica de la nostra trista autonomia post-155, a qui es neguen hidroavions nord-catalans veïns per lluitar contra incendis forestals a l’Empordà perquè no llueixen la bandera rojigualda. L’exemple més cridaner n’és el pla espanyol de recuperació, transformació i resiliència per canalitzar 140.000 milions de fons europeus contra els estralls socioeconòmics de la Covid. És quasi un “cop d’estat europropulsat”. Sembla talment el de Luxemburg o Hongria, estats unitaris. Acapara totes les competències autonòmiques, fins i tot les exclusives. La participació de les regions, quan es té en compte, s’organitza de manera col·lectiva. Les diverses llengües de l’Estat no hi són ni esmentades. No existeixen.

El pla rebrega el principi europeu de subsidiarietat, que consisteix en acostar el poder al màxim als ciutadans. També contradiu dècades de foment de les polítiques regionals i àdhuc a la legislació que regeix el programa europeu Next Generation EU. El Gobierno fins i tot es burla de nosaltres, quan es vanta d’haver dissenyat el text via un “procés consultiu ampli” (sic), que consistí en parlar-ne a les conferències de presidents autonòmics. Es refereix a aquelles trobades tan “simpàtiques” on 15 o 16 mandataris regionals s’empassen un discurs de Pedro Sánchez un matí, disposen de cinc minuts cadascun per replicar abans de fer-se la foto, i coincideixen a criticar el català per no ser-hi. Resulta desconcertant que certa premsa nostrada com La Vanguardia s’apunti al mateix capteniment que el partit socialista: va publicar una portada “fake news” dient que a la reunió s’abordarà el repartiment dels fons europeus. De Barcelona estant hauríem de saber distingir entre negociacions autèntiques i simulacres.

Havent perpetrat un dels pitjors atacs a l’autogovern des de la Transició, el Gobierno més progressista de la història encara gosa explicar a la Comissió Europea que compleix la seva recomanació de “millorar la coordinació entre els diversos nivells de govern”. És molt greu. La morterada que rebrà Madrid són diners dels contribuents europeus –també dels catalans–. Tanmateix, el govern central en disposarà de forma pràcticament exclusiva, no emparada per la Constitució ni els respectius estatuts d’autonomia, ni molt menys els acords polítics conclosos amb Esquerra Republicana.

La Generalitat es deu a la ciutadania i a les seves empreses. S’escarrassa per aconseguir finançament per a projectes catalans en col·laboració amb les autoritats competents, cosa que, òbviament, no hauria de ser incompatible sinó complementària amb una defensa aferrissada de les competències legals que li permeten servir els seus administrats. Té a l’abast eines polítiques i jurídiques dins del marc normatiu estatal, de preferència en aliança amb altres autonomies damnificades. Però, sobretot, per custodiar els interessos de Catalunya a Europa, en té prou amb apel·lar a la normativa comunitària que el pla espanyol vulnera: “La ley”.

La UE ha brandat sempre la regionalització per promoure el creixement equilibrat i la prosperitat. Però ha acordat turbofinançar un projecte nacional jacobí de supressió de l’autonomia regional, lingüística i cultural d’un estat membre. La Comissió Europea s’està equivocant molt amb Catalunya, en el fons i en les formes. Fa poc es congratulava dels indults, opinant que el conflicte estava “encarrilat”. Es veu que només som un afer intern quan reclamem les justes proteccions jurídiques que ens hauria d’atorgar el Tractat de Lisboa. Li haurem de recordar que Catalunya és una regió capdavantera a Europa, els ciutadans de la qual tenim els mateixos drets que qualssevol altres, i que els paguem el sou. Respect.