Muntanyes de color d’espígol

Escrivia Josep Pla a “Prades i les seves muntanyes” dins Catalunya (1961): “Des del camp, les muntanyes llunyanes són entrevistes com si fossin una irrealitat, com un somni llunyà. Són un simple color: blavós, malva, violaci, ametista...”

Abans, el 1921, ara fa cent anys, Ventura Gassol visitava Marià Manent a casa seva a Barcelona per donar-li a conèixer el seu drama rural La cançó del vell Cabrés situat a Mascabrers i -escriu Manent- “ em parlà, amb la seva bella vehemència, d’aquelles terres del Baix Camp, entre Vilaplana i l’Aleixar, sota la serra de la Mussara —”muntanyes de color d’espígol”, deia ell—, que jo encara no coneixia. Més endavant, el mateix Marià Manent, ja residint al Camp, en dues anotacions del dietari L’aroma d’arç escriu: (1942) “Dóna bo de reposar a l’hamaca, en la frescor de la marinada, a migdia, mirant els boscos ben brotats i els cingles de colors d’or i d’espígol” i (1947) “Va fer un dia extraordinàriament clar. Bufava un vent fresc, i tot el paisatge tenia una alegria que era una dansa. Amb quina precisió es veien les llunyanies! Els cingles de color d’hisop...”.

Blavós, malva, violaci, ametista, d’espígol, d’hisop... tots aquests colors que la literatura fixa sumats a l’evidència quotidiana que tenim els que habitem aquestes terres, m’han vingut al cap en veure el cartell que anuncia que aquest dissabte, 7 d’agost, se celebrarà a la Mussara el Festival Mussart 2021 de poesia i música amb un contingut cultural de primer ordre, sota un títol explícit ’L’empoderament de la dona’, un cartell volgudament format per tot de lectores —com sempre de luxe— i imprès amb predomini del color que simbolitza el tema escollit. Un festival dirigit per Francesc Cerro —tota una garantia— i que de fet, pel cromatisme, com els deia suara, s’escau, enguany encara més, que se celebri a la Mussara, mascaró de proa d’aquestes muntanyes que són més que el fons d’escena natural del Camp.