Un de llengua amb apèndix

L’última visita del dirigent del PP Pablo Casado a les Illes Balears per dir als illencs què parlen ha fet vessar molta tinta. I no és estrany. El palentí (de Palència) va gosar desmentir la història lingüística de l’arxipèlag, des de la conquesta de Jaume I fins a l’Estatut d’Autonomia de les Illes, per fer un ridícul sense precedent. El missatge era clar: ciutadans de les Illes, no mireu cap a Catalunya perquè, encara que vosaltres hi sortiu guanyant, a Espanya no li convé. “No sou un apèndix de res”, va dir. Suposo que quan diu “de res” vol dir exactament “de res”. Gràcies, Pablo!

El més curiós, però, és la mostra d’ignorància col·lectiva que va fer el PP de les Illes amb l’ovació a un discurs que acaba d’aquesta manera. Em nego a creure que tots els que aplaudien comparteixin el contingut del discurs. Vull creure que ho van fer com un pur formalisme. Disciplina de partit, en diuen, quan es posen les orelles de burro.

El fet em va recordar una persona a qui vaig estimar molt però que mai no vaig aconseguir fer entrar en raó. Després de 40 anys a les Illes es lamentava de l’obligació de parlar en català per als funcionaris públics i encara deia: “Yo no hablo catalán, hablo mallorquín.” I ho deia en castellà, o n’hauria de dir espanyol? O millor palentí, Pablo?