Prohibir i abolir
El 10-J volia ser a Ceret, però vaig anar a Barcelona, on vaig saludar força manifestants a qui també plau l'estètica de les curses de braus i que també tenen turments interns molt contradictoris. Considero que el debat del Parlament de Catalunya ha estat una pèrdua de temps pírrica. I sóc del parer que Esquerra, el PP i Ciutadans han fet el ridícul, perquè han associat el debat dels toros amb l'identitari, nacionalista. El Partit Popular va qüestionar els socialistes que defensen l'avortament i, en canvi, salven braus; si els conservadors estan disposats a salvar vides, que les salvin totes, de cinc mesos o de cinc anys. I ERC, no defensa el dret a decidir? Decideixo si vaig a toros o no. I, si hagués cregut en els drets animals, hauria fet una llei civilitzada, abolicionista de qualsevol forma de maltractament animal: els correbous, els bous entorxats i la pesca esportiva, sense mort, la dels que, per passar l'estona, enganxen un peix amb un ham. Pescar i caçar per menjar, ho entenc, però pel plaer de matar... Les abolicions solen ser un avenç de la civilització. Les prohibicions, retrocessos monumentals. Un efecte de l'aprovació d'aquesta prohibició, indemnitzacions a part, és que ha fet revifar l'interès pels toros, quan, de fet, en els darrers anys han tancat qui sap la de places. De cinc places gironines, només queda Olot. No calia; era millor una mort natural, discreta i civilitzada.
