Tarragona i Liverpool

No passa mai res fins que passa. A Liverpool es pensaven que no passaria mai, que perdessin el títol de patrimoni mundial de la Unesco, però aquest organisme ha eliminat la ciutat britànica de la distingida llista per les “pèrdues irreversibles” en el patrimoni, pel procés urbanístic especulatiu a la zona del port. A Liverpool es pensaven que no passaria mai, això. A Tarragona, que té el títol des de l’any 2000, tampoc no ens ho pensem. Almenys no ens ho pensàvem fins que hem anat patint uns quants escàndols patrimonials que ens apropen cada dia més al fatídic Liverpool: la instal·lació d’una estructura de ferro al teatre romà, que taca les restes i que suposa una “distorsió visual salvatge del monument” (en paraules de Ricardo Mar, un dels artífexs que va fer possible la inclusió de Tarragona a la llista de la Unesco); una reforma-nyap a la plaça dels Sedassos..., i la cirereta: els forats a la Torre Minerva que fa uns dies van fer els operaris de l’empresa que instal·lava la bastida per reformar-la, sense que hi hagués cap tècnic municipal fent seguiment de l’obra. Fins ara hi ha hagut poquíssims casos de béns que s’eliminin de la llista, però les coses canvien (passen coses, sí) i sembla que ara la Unesco ha fet un canvi en la seva política i que ja no vol només “repartir medalletes”, sinó que assumeix més que mai el rol de tutela del patrimoni. Si les coses no es fan bé, es castiguen. I si miren la Llista del Patrimoni Mundial en Perill, que és on la Unesco posa qui creu que no fa bé les coses, veuran que Tarragona té molts punts per formar-ne part. A Tarragona pot passar, sí, com a Liverpool.