‘Ecòpates'

Van arribar sense fer fressa, vestits amb granotes blanques, van destrossar un camp de blat suposadament transgènic i ells mateixos es van fer fotos mentre perpetraven el graminicidi i el ridícul. Després va resultar que havien errat l'objectiu, que van dir blat (transgènic) sense tenir-lo al sac, i ara el pobre pagès té més motius per odiar els ecòpates. El més normal hauria estat que Greenpeace, sempre amatent, s'hagués afanyat a condemnar l'acció. No es dediquen a això, a vigilar el món i a protegir-lo dels excessos humans? D'acord que els anònims assaltants vestien granotes sostenibles i que també abracen la causa ecologista, però no hi deu haver una forma més directa d'agredir el medi ambient que aixafar la terra i els fruits que dóna. Greenpeace, però, tenia altra feina. Ho vam saber un parell de dies després quan la notícia va esquitxar els telenotícies: a Catalunya hi ha un port esportiu cada deu quilòmetres de costa i la corrupció urbanística es menja el litoral amb queixalades de tauró. Greenpeace acompanyava el seu informe amb fotografies colpidores que mostraven la manera com, més l'home que no pas el temps, ha castigat el paisatge dels pobles costaners. Contemplant les imatges, molts hotelers o restauradors es deurien sentir com el pobre pagès del camp de blat. Greenpeace no menteix pas, segurament fins i tot fa curt a l'hora de denunciar els disbarats comesos en nom del turisme. Però difondre les postals a finals de juliol, justament quan el sector mira amb esperances cap a l'agost per veure si salvarà la temporada, és trepitjar el sembrat i és cremar la collita. Sempre ens recorden que el litoral envelleix malament però, si mirem terra endins, el panorama no millora pas. Les ciutats creixen arreu, sovint també creix la seva lletjor i, en termes ecològics, no és tan important si ho fan cap aquí o cap allà sinó més aviat com gestionen els residus que generen i quina energia consumeixen per il·luminar-se. Vora mar i terra endins.