De reüll
Agricultura i sostenibilitat
La polèmica sobre l’ampliació de l’aeroport del Prat posa, una vegada més, sobre la taula, el debat sobre el valor del sòl agrícola a Catalunya. Vivim en un país on la terra dels pagesos ha servit, històricament, com a reserva de sòl per requalificar. Els interessos urbanístics i les necessitats industrials han definit els planejaments municipals sense comptar, en la majoria de casos, amb la necessitat de reservar les millors terres per a l’agricultura. El model de planificació urbanística hereu del boom turístic del final de la dictadura no ha tingut en compte la riquesa del sector primari.
En els últims anys, tècnics d’urbanisme s’han omplert la boca de bones intencions i han arribat a proposar fer reserves en alguns punts del país. L’agricultura no és un parc temàtic, és un sector productiu més. Té Catalunya suficient producció agrícola per autoabastir-se en cas de necessitat? Sabem el favor que faria l’agricultura si la recuperéssim en determinades zones forestals per evitar incendis? En canvi, en alguns pobles hem reconvertit part del sòl agrícola en suposats polígons industrials fantasma on, de dia, els nens aprenen a anar en bicicleta i de nit s’hi organitzen curses de cotxes amb els maleters plens d’ampolles. La paraula sostenibilitat es demostra a llarg termini.