De set en set
Sumaríssim número 98
Hem pogut fullejar un sumari de la repressió franquista. La falta de proves i l’esperit de revenja fan feredat
El 22 d’abril de 1939 el jutjat militar número 2 de Girona obria el procediment sumaríssim número 98 contra dos veïns de Torroella de Montgrí, Josep Jou Coll, barber de 37 anys, i Joan Pujol Fabre, planxista de 23. Tots dos van ser acusats de rebel·lió militar i condemnats a la pena de mort dies després en un consell de guerra. Van ser assassinats a la tanca del cementiri de Girona el 28 de juliol per un escamot militar juntament amb 67 condemnats més. Va ser el dia en què més republicans van morir represaliats a Girona els mesos posteriors a la victòria feixista.
Recentment hem pogut tenir accés a la documentació d’aquest procés judicial infame, en què també van jutjar dos torroellencs més, en Juli Carbonell Esteve i en Pere Nicolau Burset, tots dos de vint anys (condemnats “només” a dotze anys de presó!), i set persones més, dues de les quals, dos germans, en Josep i en Melcior Serra, de Vilafreser, també van ser condemnats a mort i executats.
Sobre en Jou, al sumari es poden llegir les declaracions de diferents veïns de Torroella, encapçalades per Josep Pla i Comes, falangista reconegut, autor d’articles inflamats a El Pirineo en la postguerra i que algú, erròniament, va atribuir en el seu moment al Josep Pla de Llofriu. Les acusacions de Pla i Comes i de la resta de veïns del poble, amb un esperit de revenja que fa feredat, són la base que servirà al tribunal per condemnar Josep Jou i Joan Pujol. Les proves de veritat, però, no apareixen per enlloc. Així funcionava la repressió i així era promoguda i tolerada per molts.
