Tites, tites...

L’operació mediàtica per fer-nos creure que som on volen no es pot aturar durant l’agost. Al contrari. Dilluns ens ho deia el diari El País amb un titular de manual, de llibre d’estil d’aquell diari que als anys vuitanta ens havia fet agradar el periodisme. “Un aeroport i uns Jocs Olímpics per sortir de les trinxeres del procés.” Més clar, l’aigua. El subtítol reblava el clau: “El govern [l’espanyol, és clar] i la Generalitat formen per primera vegada una aliança que trenca amb la divisió política viscuda en l’última dècada d’órdago [això no es pot traduir] independentista.” No és casualitat que el mateix dilluns José Zaragoza es deixés anar a gust en unes declaracions a RNE en què repetia el missatge. “És la demostració tangible que els fets fan que canviï el relat [el relat, sempre el relat!] de la discussió sobre què passa a Catalunya”, deia el bel·ligerant diputat socialista. I apostava per abandonar els deu anys de procés. La nova ministra de Política Territorial i portaveu del govern de Sánchez, Isabel Rodríguez, va tocar el cornetí el primer dia, i tots a formar. Els independentistes haurien d’haver après la lliçó i ara toca parlar del que realment interessa a la ciutadania, va dir l’exalcaldessa de Puertollano. I el que interessa a la ciutadania no ho han pas de decidir els ciutadans, només faltaria. Ja ens ho fan saber la mateixa portaveu de La Moncloa, El País, José Zaragoza i, si ve d’aquí, la delegada Teresa Cunillera. El que interessa a la ciutadania, ens diuen, és la pluja de milions que haurien d’aterrar a la pista de La Ricarda, no sabem ni quan ni com, però sí que intuïm a quin preu. O els Jocs d’Hivern... Volen el “girem full” de Salvador Illa durant la campanya; l’efecte Illa amb dispositiu retardat; la recuperació del prestigi institucional, en diuen alguns. No és ni el peix al cove, és la vella política de “Tites, tites...”, que promet inversions com qui tira blat de moro a les gallines.