Ètica professional

Els investigadors que ens movem en el camp de la història, ja sigui des de la recerca arqueològica, ja sigui des de la documental, ens regim, o ens hauríem de regir, per unes normes i uns criteris de bones pràctiques. Malgrat que no disposem d’un codi deontològic escrit, ni tampoc s’ensenya a les universitats, ni tenim col·legis professionals potents que el regulin i l’implementin, els qui exercim aquesta activitat procurem tenir-lo present. En conseqüència, treballar de manera ètica i sense ultrapassar els límits acaba essent responsabilitat de cadascú.

Rarament m’he trobat bons professionals, i subratllo les dues paraules, bons i professionals, que no siguin honestos i que no es comportin d’una manera ètica i amb respecte cap a la resta de companys del sector. No vull dir que no n’hi hagi. El que vull dir és que aquestes conductes no són habituals o no es practiquen de manera lleugera entre el col·lectiu. Sí que s’estan produint, en canvi, entre alguns dels membres que s’incorporen de nou a la comunitat investigadora –aquí culpo els ensenyants–, però sobretot entre aquells que “s’entretenen” a fer d’historiadors sense conèixer-ne la pràctica. Potser la recerca històrica és la que compta amb més amateurs i intrusos. També és una de les professions en què el nivell d’exigència del consumidor o el del comprador és més baix. Esdevé molt complicat lluitar contra aquesta situació i aconseguir que es valorin la qualitat i la competència. Després, la feina que ens queda és doble! No només s’han de fer bé les coses, sinó que cal desfer el que s’ha fet malament! I sovint a aquestes males praxis se’ls dona la màxima divulgació!

De tant en tant m’hi trobo, i ho lamento, encara que no en sigui directament l’afectada. Caldria sumar esforços i crear un col·legi professional que estableixi les pautes de conducta. Només ens empara el poc definit Col·legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres, que té la seu a Barcelona. Diverses vegades, des de les comarques de Girona, hem pres la iniciativa de revertir aquesta situació i crear un col·legi específic, que sigui capaç de regular i, si cal, sancionar aquestes males conductes. Precisament aquestes, però, són les que ens han posat traves a l’hora de definir els límits del que és i no és exercir la professió. Un peix que es mossega la cua!